Almudena García
El sistema defensiu del Monestir de Sant Esteve de Banyoles
 |
| Monestir de Sant Esteve de Banyoles |
4 de maig de 2018
Joan Frigola
El redescobriment de la vil·la romana de Can Ring (Besalú, La Garrotxa)
 |
| Can Ring (Besalú) |
El jaciment de Can Ring va ser descobert per Martirià Costa, alcalde de la vila, després de recollir diversos fragments de ceràmica a la superfície d’un camp de cultiu. La troballa va generar un gran interès i a l’octubre de 1960 s’iniciava l’excavació parcial del jaciment sota
la direcció de Marta Corominas. Malgrat els bons resultats, que confirmaven l’existència d’una vil·la romana, els treballs no van tenir continuïtat.
L’any 2017, més de mig segle després de la primera campanya, es va tornar a fer una excavació en extensió al jaciment, precedida per una prospecció geofísica. Els resultats, per bé que preliminars, mostren una vil·la ben estructurada, amb un sector residencial ric i ampli, i una àrea de treball dedicada a la producció de vi.
la direcció de Marta Corominas. Malgrat els bons resultats, que confirmaven l’existència d’una vil·la romana, els treballs no van tenir continuïtat.
L’any 2017, més de mig segle després de la primera campanya, es va tornar a fer una excavació en extensió al jaciment, precedida per una prospecció geofísica. Els resultats, per bé que preliminars, mostren una vil·la ben estructurada, amb un sector residencial ric i ampli, i una àrea de treball dedicada a la producció de vi.
11 de maig de 2018
Anna Augé
Recerca arqueològica i recuperació del conjunt patrimonial de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà)
Recerca arqueològica i recuperació del conjunt patrimonial de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà)
 |
| Palol Sabaldòria |
Durant els darrers deu anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica dels tres edificis importants que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria: l’església preromànica de Sant Miquel (segle IX), les restes del Castell de Palol (segles XI-XIV) i el Mas de Palol d’època renaixentista.
Recentment, la recerca sobre el traçat de la muralla que envoltava tot el perímetre en època comtal ha permès constatar, per una banda el seu bon estat de conservació i per l’altra, la identificació de part del fossat i del pont d’accés a la fortalesa.
Tanmateix, a mesura que s’avança amb la recerca arqueològica es va portant a terme la consolidació i l’adequació d’aquest indret per fer-lo visitable.
Recentment, la recerca sobre el traçat de la muralla que envoltava tot el perímetre en època comtal ha permès constatar, per una banda el seu bon estat de conservació i per l’altra, la identificació de part del fossat i del pont d’accés a la fortalesa.
Tanmateix, a mesura que s’avança amb la recerca arqueològica es va portant a terme la consolidació i l’adequació d’aquest indret per fer-lo visitable.
18 de maig de 2018
Isaac Rufí i Neus Corominas
El projecte d'excavació de Mollet III (Serinyà, Pla de l'Estany): contextualització de les restes d'Homo Sapiens més antigues de Catalunya
L’any 1972, l’equip liderat per Josep M. Corominas va
descobrir una calota humana a la cala nord de la cova de Mollet III
(Serinyà) que va ser considerada com a pertanyent al període del
Paleolític superior, no sense obrir una controvèrsia entre els sectors
acadèmics. Gairebé 40 anys després, aquesta peça va ser datada pel
mètode del radiocarboni, fet que permeté als investigadors de la
Universitat de Girona acceptar la hipòtesi plantejada per Corminas.
Iniciat al 2013, el projecte d’excavació de Mollet III té com a objectiu
principal conèixer les circumstàncies en què es va dur a terme l’ús de
la cova per part de les comunitats caçadores-recol·lectores que
visqueren durant l’últim màxim glacial a les ribes del Serinyadell. La
presència de nombroses restes d’ornament i la recuperació de noves
restes humanes ha permès obtenir dades complementàries dels enterraments
més antics coneguts al nord-est de la Península Ibèrica.
Isaac Rufí i Neus Corominas
El projecte d'excavació de Mollet III (Serinyà, Pla de l'Estany): contextualització de les restes d'Homo Sapiens més antigues de Catalunya
 |
| Mollet III |
25 de maig de 2018
Esther Medina
Les Sitges iberoromanes i baixmedievals de Can Vallmanya, Can Miquel Ferrer Nou i Can Cartellà (Vidreres i Maçanet de La Selva)
En el context de les obres de construcció de la Autovia A-2 Nord-est, enllaç Vidreres (La Selva) s’han evidenciat dos jaciments caracteritzats per una presència majoritària de sitges. El jaciment de Can Vallmanya ha permès observar 11 estructures subterrànies compatibles amb sitges amortitzades com a abocadors amb un material arqueològic que permet situar el seu abandonament definitiu entre els segles I aC-I dC. Can Miquel Ferrer Nou ha proporcionat 5 sitges, 1 paleocanal i una edificació, amb un univers material datable entre els segles XIII-XV. Del jaciment de Can Cartellà ha estat possible documentar 190 sitges, 3 paleocanals i 1 bassa, amb una forquilla cronològica dels segles XIII-XIV. També que s’hi localitzaren tres estructures d’època iberoromana i dues edificacions d’època moderna i contemporània amb una funció estretament lligada a l’adjacent Camí Ral.
1 de juny de 2018
Xavier Niell
El fenomen megalític del Massís de les Gavarres-Ardenya (Baix Empordà, Gironès i La selva)
El massís de les Gavarres-Ardenya conforma la segona
regió megalítica més rica i més important de les comarques de Girona per
darrera de l’Albera-Serra de Rodes i Cap de Creus. Actualment en el seu
interior s’hi coneixen uns 150 monuments que presenten una gran
varietat tipològica, arquitectònica i cronològica. El seu estudi en
conjunt ens permet veure com va anar evolucionant aquesta cultura
megalítica al llarg del temps i com varen anar canviant les formes de
vida, la religiositat, els cultes i els rituals de les societats humanes
que els varen construir.
8 de juny de 2018
Gabriel de Prado i Ferran Codina
Novetats arqueològiques en el conjunt d'època ibèrica d'Ullastret
El conjunt arqueològic d’Ullastret ha estat objecte, aquests darrers anys, de nombroses intervencions arqueològiques desenvolupades pel MAC-Ullastret, en molts casos en col·laboració amb d’altres equips de recerca multidisciplinaris d’àmbit nacional i internacional.
En aquesta conferència presentarem, de manera sintètica, els resultats dels diferents eixos d’aquesta recerca, centrada en l’estudi d’algunes de les estructures defensives de la ciutat ibèrica (fossat del Puig de Sant Andreu i muralla de l’Illa d’en Reixac), de l’àrea sacra ubicada a la part alta del Puig de Sant Andreu i de les xarxes viàries existents a l’entorn d’aquesta autèntica aglomeració urbana en el context de la protohistòria peninsular.
15 de juny de 2018
Joaquim Tremoleda i Josefina Simon
La Bòbila d'Ermedàs: balanç final de l'excavació d'un jaciment
L’experiència de començar i acabar l’excavació d’un jaciment pràcticament verge en dinou campanyes programades i continuades permet avaluar els resultats obtinguts i fer un balanç final, que es tancarà amb la publicació del coneixement global de la bòbila al llarg d’aquesta trajectòria.
La voluntat de tirar endavant i culminar un projecte d’estudi arqueològic d’un microterritori, iniciat ara fa 40 anys a la vil·la romana de Vilauba, sovint amb suports limitats i amb altes dosis de dedicació, ha permès arribar al coneixement profund d’un establiment que té unes característiques molt concretes i que ha permès veure el seu encaix en el territori, les diverses fases històriques, la cronologia, la seva estructura completa i com s’articulen els seus elements, els tipus de tasques que s’hi duien a terme, l’estudi dels productes que s’hi elaboraven i les àrees de mercat a les quals anaven destinats.
Esther Medina
Les Sitges iberoromanes i baixmedievals de Can Vallmanya, Can Miquel Ferrer Nou i Can Cartellà (Vidreres i Maçanet de La Selva)
 |
| Can Vallmanya, Can Miquel Ferrer Nou i Can Cartellà |
1 de juny de 2018
Xavier Niell
El fenomen megalític del Massís de les Gavarres-Ardenya (Baix Empordà, Gironès i La selva)
 |
| Massís de les Gavarres-Ardenya |
8 de juny de 2018
Gabriel de Prado i Ferran Codina
Novetats arqueològiques en el conjunt d'època ibèrica d'Ullastret
 |
| Ullastret |
En aquesta conferència presentarem, de manera sintètica, els resultats dels diferents eixos d’aquesta recerca, centrada en l’estudi d’algunes de les estructures defensives de la ciutat ibèrica (fossat del Puig de Sant Andreu i muralla de l’Illa d’en Reixac), de l’àrea sacra ubicada a la part alta del Puig de Sant Andreu i de les xarxes viàries existents a l’entorn d’aquesta autèntica aglomeració urbana en el context de la protohistòria peninsular.
15 de juny de 2018
Joaquim Tremoleda i Josefina Simon
La Bòbila d'Ermedàs: balanç final de l'excavació d'un jaciment
 |
| Bòbila d'Ermedàs |
La voluntat de tirar endavant i culminar un projecte d’estudi arqueològic d’un microterritori, iniciat ara fa 40 anys a la vil·la romana de Vilauba, sovint amb suports limitats i amb altes dosis de dedicació, ha permès arribar al coneixement profund d’un establiment que té unes característiques molt concretes i que ha permès veure el seu encaix en el territori, les diverses fases històriques, la cronologia, la seva estructura completa i com s’articulen els seus elements, els tipus de tasques que s’hi duien a terme, l’estudi dels productes que s’hi elaboraven i les àrees de mercat a les quals anaven destinats.
